lunes, 22 de abril de 2013

Prova nº 9: Quan entrà Jaume I en Valencia en 1238 ya s´escrivia en llengua valenciana




Biblia Parva de Sant Pere Pasqual en llengua valenciana


PROVA Nº 9: QUAN ENTRÀ JAIME  I EN VALENCIA EN 1.238 YA S´ESCRIVIA EN VALENCIÀ. SAN PERE PASQUAL ESCRIGUÉ LA <<BIBLIA PARVA>> EN VALENCIÀ.

Per Juan García Sentandreu
Escritor

¿Quantes voltes hem sentit dir la mentira de que els valencians parlem català perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne moro de Valencia mos portà el català a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?


Per a introduir una prova més sobre l'existència en el regne moro de Valencia de la llengua valenciana entre els cristians o mossàraps dels segles XI i XII vullc parlar-vos d'una figura extraordinària: la del sant valencià Sant Pere Pascual, autor de la “Bíblia Parva” escrita en “romanç valencià” o llengua valenciana en la segon mitat del sigle XIII acabat de conquistar el nostre Regne per Jaume I.

Sant Pere Pascual era fill d'una coneguda família cristiana de la mossarabia valenciana, eixa que neguen els catalanistes que existira. La seua família era coneguda per les seues obres piadoses d'hostageria de captadors i per mantindre i costejar el manteniment del convent valencià del Sant Sepulcre. Així eren les coses en la Valéncia del sigle XIII. Els 60.000 valencians cristians mantenien les seues estructures civils, la seua religió i la seua cultura i llengua valenciana.

A penes 10 anys després de l'entrà de Jaume I en Valéncia, va ser ordenat retor Sant Pere Pascual qui va cursar estudis en el propi Sant Tomàs d'Aquino. Si be va iniciar els seus estudis eclesiàstics en la Valéncia mora, els va acabar en Paris. Jaume I ho va nomenar preceptor del seu fill D. Sancho fins que el Papa Urbà IV ho va designar Arquebisbe de Granada baix dominació mora.

Bonifaci VIII ho nomenaria Arquebisbe de Jaén 1297 poc abans de la seua mort, el 6 de giner del 1300, darrere de la seua detenció, martiri i decapitació.

 A lo que anem ¿Per que un retor valencià de mijans del sigle XIII escriu una Bíblia en “romaç valencià” o llengua valenciana? Puix per la senzilla raó que era la llengua de la societat cristiana valenciana o mossarabia. La llengua vehicular de comunicació oral i escrita entre tots els cristians i molts jueus i moros de la Valencia anterior a l'arribà de Jaume I. Quin sentit té escriure una Bíblia per a un poble que, segons els catalanistes, era tot moro i no quedaven cristians o mossàraps? I quin sentit té escriure una bíblia en valencià si -segons els catalanistes- ací es parlava només àrap?

La Bíblia Parva i le jarches mos demostren que la llengua del nostre Regne havia sobrevixcut a l'arabisació fins al punt que la importància del substrat cristià en la Valéncia mora feya que inclús els àraps escrigueren part de la seua obres en romanç o llengua valenciana. Recordar-vos de la cita lliteral del poeta moro de Dénia, Ibn Sida (1007-1066) quan escriu, queixant-se, en el prolec del “Kitab al-Muhassas”: “¿I com no he de cometre'ls yo [els erros] en temps tan alluntats [de quan l'àrap es parlava en purea] i havent de viure en persones que parlen romanç [llengua valenciana]?”. I Encara faltaven 200 anys per a la conquista de Jaume I.




VERSIÓN EN CASTELLANO:


PRUEBA Nº 9: CUANDO ENTRO JAIME  I EN VALENCIA EN 1.238 YA SE ESCRIBÍA EN VALENCIANO. SAN PEDRO PASCUAL ESCRIBÍA LA <<BIBLIA PARVA>> EN VALENCIÁ.

Para introducir una PRUEBA más sobre la existencia en el reino moro de Valencia de la lengua valenciana entre los cristianos o mozárabes de los siglos XI y XII quiero hablaros de una figura extraordinaria: la del santo valenciano San Pedro Pascual autor de la “Biblia Parva” escrita en “romanç valenciá” o lengua valenciana en la segunda mitad del siglo XIII recién conquistado nuestro Reino por Jaime I.

San Pedro Pascual era hijo de una conocida familia cristiana de la mozarabía valenciana, esa que niegan los catalanistas que existiera. Su familia era conocida por sus obras piadosas de hospedería de mendigos y por mantener y costear el mantenimiento del convento valenciano del Santo Sepulcro. Así eran las cosas en la Valencia del siglo XIII. Los 60.000 valencianos cristianos mantenían sus estructuras civiles, su religión y su cultura y lengua valenciana.

Apenas 10 años después de la entrada de Jaime I en Valencia, fue ordenado sacerdote San Pedro Pascual quien cursó estudios con el propio Santo Tomás de Aquino. Si bien inició sus estudios eclesiásticos en la Valencia mora, los acabó en Paris. Jaime I lo nombró preceptor de su hijo D. Sancho hasta que el Papa Urbano IV lo designó Arzobispo de Granada bajo dominación mora.


Bonifacio VIII lo nombraría Arzobispo de Jaén 1297 poco antes de su muerte, el 6 de Enero del 1300, tras su detención, martirio y decapitación.

A lo que vamos ¿Por qué un sacerdote valenciano de mediados del siglo XIII escribe una Biblia en “romaç valenciá” o lengua valenciana? Pues por la sencilla razón que era la lengua de la sociedad cristiana valenciana o mozarabía. La lengua vehicular de comunicación oral y escrita entre todos los cristianos y muchos judíos y moros de la valencia anterior a la llegada de Jaime I. ¿Qué sentido tiene escribir una Biblia para un pueblo que, según los catalanistas, era todo moro y no quedaban cristianos o mozárabes? ¿Y qué sentido tiene escribir una biblia en valenciano si -según los catalanistas- aquí se hablaba sólo árabe?

La Biblia Parva y la jarchas moras demuestran que la lengua de nuestro Reino había sobrevivido a la arabización hasta el punto de que la importancia del sustrato cristiano en la Valencia mora hacía que incluso los árabes escribieran parte de sus obras en romance o lengua valenciana. Acordaros de la cita literal del poeta moro de Denia, Ibn Sida (1007-1066) cuando escribe, quejándose, en el prolec del “Kitab al-Muhassas” :“¿Y cómo no he de cometerlos yo [los errores] en tiempos tan alejados [de cuando el árabe se hablaba con pureza] y teniendo que vivir con personas que hablan romance [lengua valenciana]?”. Y Aún faltaban 200 años para la conquista de Jaime I.










3 comentarios:

  1. L'incunable més antic que es conserva d'aquest llibre en català/valencià és de 1492, així com els manuscrits que són posteriors al 1430. Per tant, no es demostra res. I encara menys una transcripció modernitzada del mossàrab. Tot plegat ben ridícul.

    ResponderEliminar